Ara si que ja no hi ha cap dubte. Si algú pensava que ZP anava a encetar una segona transició i caminar cap a un estat plurinacional, està equivocat. El president Zapatero, això si, té una aparença amable, afable i amb un somriure d'orella a orella. La seua actitud està molt lluny del posat seriós, orgullós i antipàtic de Josemari. Però, tot s'ha de dir, amb Aznar sabíem amb què i amb qui ens jugàvem les garrofes, però amb ZP molt diàleg, amabilitat i bones formes, però, en el fons, de forment ni un gra.

L'altre dia al Congrés de Diputats, i a tenor de la reforma de l'Estatut basc, ens va demostrar que no és més que un venedor de fum. Segons ens va dir, tot i contestant-li al lehendakari Ibarretxe, “per als socialistes abans és la democràcia que la nació”. El suposat argument era per rebatre-li sobre qui és el dipositari de la soberania. Per al president basc, com no podia ser d'una altra manera, la sobirania la té el propi poble basc, i per això única i exclusivament són els bascos els qui han de decidir quina mena de relació volen tindre amb aquells amb qui estan convivint, això és amb l'Estat espanyol. Ells i només ells, tenen dret a dissenyar el seu futur , doncs Euskadi té identitat pròpia i diferenciada, és una nació amb totes i cadascuna de les característiques que la defineixen: llengua pròpia, història mil·lenària, tradicions i costums diferents, institucions pròpies de govern.... i, allò més important, aspiracions i il·lusions per assolir la llibertat. Si fa no fa el mateix que els kosovars, montenegrins, moldaus, eslovacs, croats..., que d'uns pocs anys ençà són amos de la seua pròpia soberania.

Tot plegat, la proposta del Parlament basc, coneguda com a pla Ibarretxe, no és altra cosa que una oferta que la majoria dels bascos li fan a l'Estat espanyol per conviure els propers anys. La proposta no implica cap secessió, com demagògicament han venut a l'opinió pública el PP i el PSOE. El pla Ibarretxe no proposa la independència d'Euskadi, sinó la lliure associació amb l'Estat. Però, el cavall de batalla, la pedra angular de tot, rau en qui ha de tindre la potestat, la soberania de decidir aquesta lliure associació. Així, com deia més amunt, la majoria del poble basc té clar que aquesta soberania la tenen els bascos i les basques, mentre que els partits nacionalistes espanyols, fonamentalment el PP i el PSOE, imposen que aquesta només la té el poble espanyol. Ras i curs, això se'n diu la llei de l'embut. És a dir, els bascos han d'esperar que la resta del territori de l'Estat espanyol es posen d'acord i els autoritzen els seus projectes. És evident que d'aquesta manera això no ocorrerà mai.

Com gosa el senyor Zapatero posar per davant el concepte de democràcia si el seu partit defensa a capa i espasa una Constitució que és del tot, menys democràtica? Quina mena de democràcia és aquesta que s'obliga als ciutadans a tindre obligatòriament (“...pàtria comuna i indivisible de tots els espanyols... Article 2 de la Constitució Espanyola.”), i per la força (“Les Forces Armades tenen com a missió garantir la sobirania i la independència d'Espanya, defensant-ne la integritat territorial i l'ordenament constitucional... Article 8é Constitució Espanyola.”) una nacionalitat? De segur que la immensa majoria dels bascos també hi estarien d'acord, amb l’afirmació del president però, això sí, jugant amb les mateixes condicions. Amb aquesta Constitució els espanyols sempre ixen guanyant i la resta de nacions de l'Estat tenen les portes barrades per sempre. Amb aquestes condicions qualsevol, per molt babau que fos, es podria marcar un farol i afirmar que abans és la democràcia que la nació.

Els partits nacionalistes espanyols, amb el PP i el PSOE al capdavant, li han dit no a la reforma d'Estatut del Parlament basc, però malgrat això, les lícites, democràtiques i dignes aspiracions de la majoria dels bascos i basques continuen intactes, a més a més són irreversibles i, no ens enganyem, tard o d'hora les aconseguiran. El Govern espanyol, una vegada més, ha perdut una ocasió d'or per articular d'una vegada per sempre un vertader estat plurinacional.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi -L'Alcoià- 9 de febrer del 2005