Articles interessants: Junts, molts, quants més millor

En la cançó “ T'adones, amic”, una de les més emblemàtiques del nostre cantautor i poeta Raimon, denunciava allà per les acaballes de la dictadura que “a poc a poc ens van posant el futur a l'esquena (...) i ens el roben cada dia que passa”. A més a més ens recordava que “ens amaguen la història i ens diuen que no en tenim, que la nostra és la d'ells”. En aquella dictadura, en aquella negra nit del franquisme no atenien a raons: “no volen arguments, usen la força” Tot i així, malgrat els perills que comportava cantar aquestes cançons, Raimon i altres cantautors del moviment musical de la Nova Cançó, van contribuir força a erosionar la dictadura i portar-nos esperança, il·lusió i aire fresc per continuar la lluita. I per continuar aquella lluita el xativí ens incitava a “sortir al carrer, junts, molts, com més millor, si no ho volem perdre-ho tot”.

Han passat els anys i afortunadament la negra nit ja és història. Ara no tenim dictadura, gràcies a l'esforç i a la vida de milers i milers de persones que creien en un altre sistema més just, més igualitari, més participatiu. Sí, ara tenim una democràcia. Un sistema que varen inventar el grecs. Ja saben, “demo” vol dir poble i “cràcia” govern, “govern del poble”. Però fins i tot vivint en un sistema democràtic s'hi cometen injustícies. El grecs tenien una democràcia limitada, i nosaltres? Nosaltres hauríem, si més no, de posar-la entre cometes.

Al meu parer, i malgrat haver passat molts anys, el missatge i l'objectiu d'aquesta cançó és traslladable a l'actualitat. A nivell econòmic vivim uns moments de serioses dificultats. Alguns diuen que no és altra cosa que una de les tantes crisis que periòdicament té el sistema capitalista, i que en passar uns anys de reajustaments tot tornarà a la normalitat. Però jo volia referir-me a altres aspectes socials i polítics que estan deteriorat aquesta democràcia. La corrupció i la degradació dels nostres polítics ha arribat a tal grau que sembla que s'ha instal·lat en la normalitat. És normal que a casa nostra, al País Valencià, estiguen imputats per casos de corrupció els governants de les màximes institucions, Francisco Camps, Carlos Fabra, José J. Ripoll, i que tinguen la gosadia de voler-se tornar a presentar en les properes eleccions del mes de maig? El primer president del PP que els valencians vàrem tindre, el senyor Eduardo Zaplana, deia que entrava en política “ per a forrar-se”. És evident que aquests darrers esmentats han volgut seguir el seu exemple.

És normal que una televisió pública, Canal 9, siga el butlletí oficial del PP i margine sistemàticament la resta de partits polítics? En quin país s'ha vist que multen a entitats culturals, com ACPV, per promoure que s'hi puga veure una televisió que potencia l'ús de la llengua del país com ara la TV3? Quin sistema educatiu de món té com a objectiu deteriorar la llengua del país per introduir-ne una estrangera? Com s'hi poden fer reformes educatives sense consensuar-les amb els membres de la Comunitat Educativa: pares, sindicats, professorat...? En quin parlament democràtic els seues governants s'hi neguen a presentar comptes i factures sol·licitades pels partits de l'oposició? Per molta majoria que tinguen, en un sistema democràtic de veritat s'ha de tindre en compte les minories. Com s'hi pot criticar el Govern central que discrimina els valencians, que és veritat que ho fa, però després en fer una reforma de l'Estatut no incloure clarament un model de finançament semblant al dels bascos o catalans? No s'hi pot llançar la pedra i amagar la mà. La política del PP al llarg d'aquests 16 anys ha consistit en gastar-se els diners públic en projectes que han sigut una ruïna i per això som la comunitat més endeutada de tot l'estat.

Raimon ens deia en la seua cançó que a poc a poc ens roben el futur. Mai millor dit, quin futur ens espera als valencians? Amb 16 anys de governs del PP ja en tenim prou per saber què ens espera. Això mateix, una Comunidad governada per uns polítics mediocres, al servei dels interessos del seu partit estatal i espanyol, mai dels veritables interessos dels valencians. Un partit, el PP, que ofega la nostra llengua, que difumina la nostra cultura i la nostra història, perquè diuen que la nostra és la d'ells. Un partit que censura actors, prohibeix manifestacions, censura exposicions, privatitza serveis públics, limita la llibertat d'expressió, no aplica la llei de dependència, fomenta els grans esdeveniments per a enriquir als amiguets, insulta al professorat, construeix aeroports per passejar, malbarata els diners públics en Terres Mítiques i tutti quanti. Un partit que en molts aspectes, ves per on, continuen no volent arguments. És veritat que ara no usen la força com abans, com diu la cançó, ( encara que de vegades a gosades que els agradaria, aneu a Ontinyent i pregunteu-los com els va tractar la policia en manifestar-se davant el Molt Honorable).

Per tot això amics i amigues, i molt més, si no volem tindre un futur ben negre, si no volem més del mateix, si no ho volem perdre-ho tot com deia Raimom, ara més que mai aquest 16 d'abril hem d'omplir els carres de València, hem d’eixir al carrer, junts, molts, com més millor per recordar-los a aquests nous botifles que en democràcia, malgrat tindre la majoria, no cap la corrupció, la censura, la manipulació, el nepotisme, l'amiguisme...

Alcoi, 7 d'abril del 2011

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat
Enviat el 9 d'abril del 2011