 |
|
 |
|
|
||
|
Els objectius finals o maximalistes estan bé per no perdre el rumb però són totalment insuficients si no van acompanyats de programes polítics de transició i planificacions d'acció política concretes.
Així que, com que sempre ens quedem als núvols amb grans paraules i consignes que la gent del carrer rara vegada pot pair, us recorde quin programa polític de transició podria ser més realista i viable per al nostre objectiu: la independència de l'Imperiet genocida. PER UNA VIA MODERNA I REALISTA A LA INDEPENDÈNCIA. PER UN INDEPENDENTISME “CIENTÍFIC” I AJUSTAT A LES DADES OBJECTIVES I HISTÒRIQUES. “El progrés és impossible sense canvi, i els qui no poden canviar d'opinions no poden canviar res” “Es requereixen noves formes de pensar per a resoldre els problemes creats per les velles formes de pensar." (Albert Einstein, 1879-1955, físic i matemàtic juevoalemany, el major científic del s. XX). Vet ací l'esbòs genèric d'una independència catalana possible, formulada en termes moderns i realistes en un context occidental: 1ª Fase (més assequible i a actuar-hi de manera immediata). Primera, guerra ideològica, escolonització mental, argumental i psíquica dels independentistes i nacionalistes, autocentrament nacional. Sense això no podem ni encetar el procès, i és per ací per on més ataca l’espanyolisme a través dels seus mèdia i de tota mena d’agents http://www.catigat.org/zombisme.html Inclús els que es diuen independentistes tampoc no fan gran cosa per un independentisme realista i per prioritzar els drets civils dels autòctons. Sovint, qualsevol cosa els pareix més important que això. El problema és que molt jove independentista s'ho fa dir per reacció a l'espanyolisme, però d'independentistes poc. No tenen formació i els esquemes mentals que mantenen són totalment heretats de l'espanyolisme ambiental (colonitzats i regalimant autoodi). Descolonitza’t!: http://www.racocatala.com/~cat1714/armengou.htm La segona, sociolingüística de xoc, de carrer, per part dels independentistes, a fi de salvar la llengua catalana, tret principal de la nostra lluita nacional durant els darrers segles. http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html I defensar als tribunals els indígenes contra el racisme polític, social, econòmic i jurídic de l’Estat espanyol contra les nacions conquerides, tal com fa als EUA un organisme independent pro-minories molt eficaç, l’American Civil Liberties Union (ACLU) : http://www.aclu.org/ La tercera és la contrainformació i, sobretot, marketing realista, propaganda política àgil i mass mèdia. Un fort comitat d’agitprop. Marketing i Estratègia: Llibres pràctics sobre estratègies: http://www.clubpositivo.com/cp.1/libros.htm http://www.personal.able.es/cm.perez/ Sobre publicitat i propaganda: http://www.generacionxxi.com/vallejo.htm Estratègia i tàctica en Mao: http://www.tegwork.com.ar/arte.htm La quarta: integració de tota la immigració possible a través de militància, activitats, etc. http://www.gencat.net/benestar/societat/convivencia/immigracio/index.htm Voluntariat per la llengua: http://www.cpnl.org/immigracio/ Immigrants catalanitzats: http://www.nasdebarraca.com www.altresandalusos.org http://www.casalargentino.org/ http://www.immi.cat/ La cinquena, la formació d’un Front patriòtic i d’unitat independentista (FNC, PSAN, Estat Català, Catalunya Acció, UNC, CNC, PRC...i si pugués ser també ERC, JNC, l’esquerra independentista...). L'independentisme català actual hauria de ser necessàriament unificat i d'ample espectre (esquerra, centre -i dreta, si n’hi hagués), per atènyer una majoria (absoluta o bé amb aliats) en eleccions lliures, acceptables i homologables per les nacions occidentals. Però, a més de les eleccions, és menester un moviment independentista i interclassista de base ample i unitari, en la línea de “La Crida” o l’ “Assemblea” d’en Xirinacs, gandhià, amb tàctiques com les de Greenpeace, que mobilitzi i obligui els polítics independentistes a fer política independentista i no política apoltronada per a sous de luxe (una de les maneres, i no pas l’única, en què Espanya els compra). Plataforma pel Dret a decidir: http://www.tenimeldretdedecidir.org/ Sobirania i Progrès: http://www.sobiraniaiprogres.cat/?seccio=manifest http://www.lobbyperlaindependencia.org/ http://promocat.cecili.cat/ Catalans amb criteri, autocentrats, contra la colonització mental: http://www.e-criteri.cat/ Catalunya Acció: www.catalunyaaccio.org Consell Nacional Català (CNC): www.cnc-cat.org Seleccions Nacionals Catalanes: http://www.firmy-zlin.cz/dmoz/index.php?browse=/World/Catal%C3%A0/Societat/Problem%C3%A0tiques/Seleccions_esportives_catalanes/ Sense una forta mobilització independentista a la societat civil, tots els partits s'enganxaran a la poltrona i a les mangarrufes electoralistes o als suborns o cediran davant els xantatges espanyols. No és pas un problema de sigles ni de polítics, sinó de com funciona tot el tripijoc. La sisena, aliances i coordinació amb independentistes bascs, gallecs, corsos, andalusos, castellans, bretons... (Galeusca ampliat i obert, o potser una Internacional de les nacions sens Estat). Lista Galeusca (Naciones bajo dominación española): http://groups.yahoo.com/group/galeusca/ Liste Libereco (International of Statless nations): http://groups.yahoo.com/group/Libereco/ Stateless Nations news and discussion group: http://groups.yahoo.com/group/statelessnations/?yguid=181825872 2ª Fase (menys assequible i a actuar-hi a mitjà-llarg termini). La setena, crear un Bloc social independentista (transversal socialment, intereclassista): incidir sindicalment, obrir-se a les esglésies, aliança amb la mitjana i petita empresa contra la Gran Banca espanyola i el gran comerç francès, intentar atraure's el capital financer català...I tot des d'una perspectiva interclassista i d'ample espectre (ample centre sociològic). Pensem que fins i tot el Vietcong i Mao van fer aliances interclassistes contra l’ocupació japonesa, francesa o nordamericana, fins i tot amb fatxes com Xiang-Kai-Xec. La vuitena: la noviolència activa i desobediència civil, que és la forma de lluita més mediàtica. Evitar totalment els desordres (trencadissa de vidres, enfrontaments entre grupuscles...), el look extremista, , els lemes “anti-tot”, les consignes irreals i forasenyades... que resten radicalment credibilitat a l'independentisme. La violència de carrer serà terreny adobat per a la provocació i la infiltració, tal com ho ha estat sempre. Es tracta de tancar les portes als qui ens volen destruir i reprimir. Frases patriòtiques: http://www.somiserem.org/frases.htm La novena: Diplomàcia internacional amb sentit d'Estat: prooccidental, proUSA, projueus, mirar de neutralitzar tant com fos possible el Vaticà. Assegurar-nos d'una bona diplomàcia catalana, d'aliats internacionals. Això, com a primer pas, requereix indefectiblement acabar amb l'antinordamericanisme visceral que avui ens aïlla internacionalment en favor de Madrid. Els EUA han estat durant més d'un segle els valedors de totes les independències a Europa (des d'Irlanda als països ex-URSS, passant per tota Europa Central) i de les independències de l'Imperiet espanyol (Cuba, Porto Rico i Filipines). War of Succession (Cronologia en anglès del genocidi franco-castellà contra Catalunya): http://forum.skadi.net/archive/index.php/t-12784.html La desena: Un cop aconseguida la majoria independentista en eleccions lliures, aleshores fer com els irlandesos: proclamar l'Estat Català i formar un Exèrcit regular català, sotmès al poder civil, a partir dels Mossos d'Esquadra i voluntaris patriotes (tal com a Croàcia). El tema militar, ha d’anar sempre al final, fins que no tinguem majoria social suficient, de tot i no caure en provocacions ni dèries guerrilleres, tercermundistes ni kaleborrokistes. Prèvia: Renovació profunda i autocrítica nacional, a fi d’assolir l’imprescindible redreçament caracteriològic i espiritual, sense el qual ens trobem totalment indefensos i mentalment confusos. Cal deixar-se d'esquerranismes ortodoxos i excloents i obrir-se socialment. La base ideal de renovació caracteriològica és el cristianisme català, com ho demostra que tota nació al seu zènit ha estat, a Occident, profundament cristiana, mentre que decadència i hipersecularització vénen també de la mà. Cloenda: 1. Naturalment aquesta via ha tenir estrictament en comptes unes altres experiències històriques contemporànies pròximes i la situació geopolítica internacional. Això implica rebutjar enèrgicament qualsevol antiamericanisme, crides a la violència de carreró, a l'anticlericalisme, la cristianofòbia, l’antisionisme, lluites armades, atacs físics a béns personals o persones, etc. i prioritzar el marketing-propaganda, l'acció civil i els contactes internacionals. 2. Les independències o revolucions sols vénen, històricament, després d’un fort terrabastall com ensulsiades econòmiques profundes, derrota militar de la metròpoli en una guerra internacional (per això Madrid no participà en les guerres mundials), esfondrament de tot un sistema (caiguda del comunisme, per ex.), etc. No ve perquè simplement “nosaltres vulguem” (voluntarisme utòpic), sinó quan hi ha un desplegament històric donat que ho afavoreix clarament. La pròxima possible cojuntura de crisi podria ser cap al 2025-30 en què coincidiria la crisi del petroli i la de les pensions. Qui vulgui de debò fer-ho bé, que s'entengui. “Si cerques resultats distints, no facis sempre el mateix” (A. Einstein). Despavil, doncs, i anem per feina. Manifest dels Inexistents: http://forums.vilaweb.cat/www/forum/detall?idcmp=799895&p_edi=General R. C. (jjferrer_2@hotmail.com) 10 d'octubre del 2007 http://www.sant-andreu.com/catXppcc/agressionsllengua-ricardcolom.htm http://www.geocities.com/Athens/Pantheon/8883/trib28a.html http://www.racocatala.com/cat1714/d/colom.pdf http://forum.skadi.net/archive/index.php/t-12784.html |
||
|
info@polseguera.com |