No passa un dia que no hi haja notícies sobre les suposades reformes autonòmiques i també constitucionals (espanyoles). I mentre les classes populars patim les conseqüències nefastes de les polítiques neoliberals, els partits polítics del sistema escenifiquen acords i desacords i ens prometen que finalment ens aconseguiran no se sap ben bé què… però que diuen que serà molt bo.

Cal denunciar amb energia tota aquesta farsa. A hores d’ara, després del pacte entre el PP i el PSOE al País Valencià, ja no poden quedar dubtes de l’abast real d’aquestes suposades reformes. Malgrat el “tarannà” i els acords estratègics amb el "progresismo español", l’Espanya imperial i jacobina, l’Espanya irreformable, és la que torna i retorna amb tossuderia. Perquè cal ser ben conscients que, a tot estirar, podrien arribar a acceptar alguns retocs legals, però el que mai no voldran acceptar (perquè entra en contradicció profunda amb la pròpia naturalesa d’ocupants) és que puguem aprofitar la seua legalitat per a autodeterminar-nos lliurement.

I si a això hi afegim el clàssic immobilisme jacobí de l’Estat francès, el resultat ens situa, un cop més, en un cul-de-sac històric, en què els decrèpits estats ocupants es mostren incapaços de tirar endavant, per iniciativa pròpia, qualsevol evolució veritablement significativa, no ja pel que fa als drets de les nacions ocupades, sinó que ni tan sols pel que fa als interessos del capitalisme mundialitzat (només cal veure com els va l’anomenada construcció europea i les seues relacions amb els EUA).

Per tot plegat, continua sent evident que el lliure exercici d’aquest dret nacional bàsic, el de l’autodeterminació, no serà possible si no és amb la ruptura democràtica i amb un procés polític constituent coherent amb la construcció d’uns Països Catalans lliures i solidaris.

Perquè la llibertat mai no és un regal, i molt menys un regal dels ocupants.

Perquè ara mateix, la incidència de la lluita de sectors populars en la perspectiva d’esgotament d’un sistema i d’uns estats ocupants incapaços d’anar més enllà de l’immobilisme jacobí o del fals reformisme regeneracionista ja genera situacions de crisi en el seu funcionament i/o recomposició.

I perquè només amb l’enfortiment i ampliació d’aquesta lluita i, més en concret, de l’autoorganització d’aquests sectors populars, serà possible aguditzar la crisi, tot construint (a partir precisament d’aquesta mateixa autoorganització) les bases perquè el poble dels Països Catalans siga sobirà des de tots els punts de vista (polític, econòmic, social i cultural).

Des de l’MDT ens comprometem a continuar aquest camí de lluita, compromís que es concreta, ara i aquí, en:
• El reforçament de les CUP i d’altres organitzacions unitàries de l’àmbit de l’EI.
• El suport a les iniciatives cíviques i polítiques que afavoresquen la ruptura democràtica i el procés constituent dels Països Catalans.
• La lluita per l’alliberament de gènere.
• El rebuig de les polítiques neoliberals.
• El treball per a bastir una xarxa internacional per l’exercici del dret d’autodeterminació.

Independència i socialisme!
Visca la Terra!
Països Catalans, 11 de setembre i 9 d'octubre de 2005

almassera@almassera.org

Països Catalans, 30 d'agost de 2005