Articles interessants: I aquesta és l’Espanya plural que volen?

Fa temps que des de la mateixa societat, i des d'alguns partits polítics, s'ha vingut denunciant el perill de caure en un bipartidisme. Les eleccions que acabem de celebrar ens ho han confirmat. I és que si analitzem l'evolució del total de diputats i diputades que al llarg de totes les eleccions no han format part dels PSOE i PP, ens adonem que aquest retrocés és preocupant: en les eleccions de 1993 hi van haver 50; en 1996 van passar a 53; en el 2000 només 42; en 2004 van baixar a 38 i ara en 2008 només 27 diputats. Partits com CA, EA i la CHA no tindran cap representació en el Congrés. A més a més, coalicions i partits com el PNB, CC, ERC i IU han tingut una pèrdua considerable de vots, tret del BNG i de CiU que han aguantat l'envestida bipartidista.Però és que a ningú ens haurien de sorprendre aquests resultats. El PSOE i el PP han sabut fer molt bé la seua faena: control total dels mitjans de comunicació ( el que ha passat a Canal 9 és de jutjat de guàrdia), debats només entre dos i amb una publicitat que mai s'havia vist, bombardeig de consignes per part d'ambdós partits incitant , d'una manera encoberta, a la por i al vot útil. Si a tot açò, i desgraciadament, li afegim l'assassinat d'un ex regidor socialista per part d'ETA a vint-i-quatre hores de les eleccions, i en una societat molt sensibilitzada i manipulada sobre el conflicte polític basc, ja ens hi podem imaginar que el terreny electoral ha quedat ben abonat per a aquest vot útil.

A casa nostra, al País Valencià, aquest bipartidisme ha estat encara més escandalós. La ruptura del Compromís per motius de rancúnia, autoritarisme, personalisme i oportunisme dels uns i dels altres, va ser un suïcidi més que anunciat. El fracàs d'EU-IR, del Bloc-IPV-Verds, així com la divisió del vot independentista entre ERPV i EV-LV, tot plegat no ha estat cap sorpresa. Amb aquesta situació de caïnisme de l'esquerra valenciana, no és estrany que entre el PP i el PSOE s'hagen emportat els 33 diputats. Esperem, i desitgem, que els dirigents d'aquestes formacions en prenguen nota i pensen més amb els interessos dels valencians que amb els dels propis partits. Així doncs, el panorama que se'ns presenta per a aquesta nova legislatura ja se'l coneixem, és més del mateix. Els valencians no tindrem cap veu pròpia ni al Congrés ni al Senat. El PSOE continuarà fent la seua política de café per a tothom, i el Govern valencià del president Camps seguirà boicotejant, endarrerint i posant problemes a les inversions del Govern central. Més del mateix, però amb una diferència molt important, i és que així com en la darrera legislatura Zapatero va haver de pactar amb ERC per poder tirar endavant moltes lleis progressistes, ara ho té més fàcil. Gràcies a la pressió dels republicans es van aprovar lleis com ara la modificació del transvasament Xúquer-Vinalopó, la derogació de la LOCE, la presència de la llengua catalana a la UE, la llei de retorn del “Papers “de Salamanca, iniciatives per convertir el Senat en una cambra de representació de les diverses nacions i nacionalitats, la denúncia sobre l'espoli fiscal , la no publicació de les balances fiscals i la vergonyosa reforma de l'Estatut valencià, el rebuig a la Llei de la Memòria Històrica que representa un insult a les víctimes del franquisme, etc, etc

Fet i fet, el PSOE i PP estan d'allò més contents. La seua pluralitat d'Espanya passa per tindre simbòlicament uns pocs partits regionalistes o nacionalistes no espanyols per justificar aquesta suposada pluralitat, però sense que els hi facen cap mal. Recordem que el PP en més d’una ocasió ha proposat canviar la llei electoral perquè els partits nacionalistes no espanyols no puguen decidir majories en el Congrés. El PSOE, de moment, no ha acceptat però temps al temps.

En aquesta legislatura ja no tindran (o sí?) la pressió d'ERC, aquella mosca collonera que els ha fet treure els colors més d'una vegada i els ha fet girar cap a polítiques més progressistes. Els d'ERC han manifestat que“han sigut víctimes del vot útil”, els d'ICV-EU han reconegut que “a l'electorat els ha costat veure el matís”, els andalucistes de CA asseguren que “la coincidència amb les generals els ha perjudicat”, els bascos del PNB “denuncien la polarització” i el líder del Bloc es lamentava que “la democràcia té aquestes coses”. Fos els fos la realitat és que aquesta progressiva manca de pluralitat al Congrés de Diputats i al Senat no és gens saludable per al sistema democràtic, i en especial per a nosaltres, els valencians.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi -L'Alcoià- 14 de març del 2008