El Papa Joan Pau II, s’ha queixat de què a la Constitució Europea, no hi ha una referència expesa a les arrels cristianes d’Europa. Darrerament s’ha queixat de moltes altres coses en referència a la llibertat de culte, respecte a la política del Govern de l’Estat Espanyol, la regulació del matrimoni entre homosexuals i diversos temes dels que n’escriuré després.

Jo sent que aquest bon home l’estan manejant i manipulant de mala manera. L’únic que ara mateix m’inspira és una tremenda compassió. Malgrat molts d’altres sants pares, no en tingueren gens a l’hora d’imposar a sang i espasa l’única veritat: La Seva. I aquest tampoc, recordem la cèlebre història de Monsenyor Milingo. I de quina manera li robaren la dignitat de persona.

M’agradaria gratar una mica a fons respecte a les “arrels cristianes d’Europa” i per no anar-me massa enfora, em quedaré analitzant les celebres arrels a Espanya. Aquesta Espanya constituïda i unificada baix les armes pels reis Isabel y Fernando (pos el nom d’ella davant recordant la frase de “Tanto monta, monta tanto....”). Els Reis Catòlics, com els coneixerem quan estudiàvem història al batxillerat -títol entregat pel Papa Alejandro VI, a part d’unificar Espanya amb el consentiment de la cúria eclesiàstica del moment (la paraula “cruzada” ha estat massa vegades emprada a Espanya), son coneguts per molts d’altres fets històrics. Un d’ells que ajudar a sembrar les arrels cristianes, va ésser el decret d’expulsió de Jueus i musulmans que havien quedat als seus territoris després d’haver expulsat al darrer califa Almanzor si mal no record de la dinastia Omeya.

Acte seguit del decret, em sembla recordar que al reste dels regnes europeus és va seguir una política molt semblant, hem de recordar la tasca de neteja que va fer el conegut Tribunal de la Inquisició (encara hi ha una espècia de tribunal semblant, malgrat no pareix tan cruent, en el Vaticà, anomenat Tribunal para la defensa de la Fe). Aquest tribunal que es va estendre per quasi tots els regnes d’Europa i que el nostre estimat General Franco i la gestapo hitleriana, s’hi varen inspirar a l’hora de controlar i espiar tots i quasi cada un els moviments dels ciutadans.

El pa del dia foren les tortures en els interrogatoris als que es presumia que professaven d’amagat una religió diferent a la cristiana: Jueus i moriscos, que s’havien batejat per poder restar als territoris dels nostres Reis Catòlics.

Espolis dels seus béns, indignitats espantoses “com cremar i espantar les cendres dels ajusticiats “, omplir els horts de sal, perquè no tornessin a fructificar, i moltes més barbaritats en nom d’aquesta preservació de l’única fe vàlida segons ells.

També reberen les “bruixes”, els cientìfics, recodant a Miguel Servet, a Galileo; genis com Leonardo Da Vinci, els càtars, els cavallers del Temple i tot quan no acceptes que només hi havia una veritat: La seva. La que la Santa mare Església pregonava, mentre assassinava als fills bastards que no s’acotaven als seus mandats.

Per acabar, i acostant-me una mica més al Segle que vivim, vull recordar la Guerra Incivil (1936-39), on la Cúria eclesiàstica va signar una carta on reconeixia “El Alzamiento Nacional” (me reneg a escriure-ho en la nostra llengua) com a “una cruzada para la preservación de la Fe”, llavors tot el que fes una mica d’olor de republicà, comunista, esquerrà fou netejat (les cunetes s’emplenaren d’assassinats i els judicis sumaríssims sense possibilitat de defensa que acabaven en afusellament, i acompanyant al que anaven a afusellar un capellà per tenir cura d’on anés la seva ànima descarrilada.

Fent aquest recordatori, em voleu dir, on i de quina manera s’imposaren aquestes “arrels cristianes” si no va ésser d’una manera despòtica i dictatorial. Pot caber recordar aquesta provinença a una constitució democràtica on se suposa que la dignitat i el dret de qualsevol ciutadà europeu, serà defensada. Sigui quina sigui la seva ideologia, la seva convicció religiosa o la seva raça.

Han establert una gran multinacional tergiversant el missatge d’un gran mestre, Jesús i no han tingut cap mania de repartir “hòsties” i no em refereix al fet de la comunió per tal d’imposar la seva “santa voluntat” i anar augmentant el patrimoni de manera desfigurada i distorsionada. Possiblement no n’hi anirà cap al cel, si segons va dir Jesús. “És més difícil que un ric entri en el cel, que un camell passi pel forat d’una agulla”.

De l’actuació de Pius XII, mentre s’estava produint l’Holocaust que va exterminar a prop de 6.000.000 de jueus en la seva majoria, gitanos, polonesos, i espanyols, m’estim més no parlar-ne ja que donaria no per un article, sinó per un llibre. Ja que encara no han assolit la seva part de responsabilitat, els mateixos que prediquen que existeix un pecat per acció i també per omissió.

Les darreres pixades fora de text, venen donades pels comentaris del Papa respecte al Pla hidrològic Nacional. Els referents als matrimonis entre homosexuals i l’us del “condón”. Intenten donar un missatge sobre una ètica entesa a la seva manera i llavors cobreixen i tapen els casos de pederàstia entre sacerdots. Just a EUA, n’hi ha 4450). Per a mi que han perdut el nord, i el que pretenen és un control global de la ciutadania, ben igual que quan lliuraven els acusats al cèlebre “brazo secular”, per estalviar-se veure’s les mans tacades de sang.

A vegades a l’Església Catòlica, concretament els màxims representants, els s’hi convindria fer memòria, entonar un “mea culpa” demanar perdó pels excessos que varen fer en nom d’un deu que apanyava massa sovint els seus interessos materials i econòmics. I ara mateix, en ple Segle XXI revisar des del cor i des del vertader missatge de Jesús de Natzaret, i si el que ara estan fent a nivell de política nacional i internacional, correspon amb el missatge el que es diuen representants. Jo sé cert que Jesús estaria empegueït.

Josep Bonnín i Segura
jkeops@hotmail.com

1 de febrer del 2005