Articles interessants: Esdeveniments de cartó pedra

Ens agrade o no la realitat és que cada vegada sovintegen més els grans esdeveniments com a fórmules salvadores per fer-se un lloc en aquest món global i competitiu. Quina gran ciutat no desitjaria tindre unes Olimpíades, una fira internacional, una final de futbol, una Expo, uns jocs esportius etc, etc. Els argument a favor giren sempre al voltant de tres idees: la injecció econòmica i d'infraestructures que comporta a la ciutat, l'augment de l'arribada de turistes i el de posar a la ciutat en el mapa mundial dels viatges.

Sabedors de la gran popularitat que aquesta mena de muntatges tenen en una part de la societat, així com la importància de vots que suposa el cap-i-casal en unes eleccions , els populars valencians, i al capdavant la seua alcaldessa Rita Barberà, tenen com a objectiu convertir València en una seu permanent de grans fets: encontre de les famílies cristianes i visita del Papa, Gran Premi de F-1, Copa de l'Amèrica…

I la veritat, tot siga dit, aquests esdeveniments, que tenen una immillorable posada en escena, una espectacular façana, els està donant molt bons resultats. Diumenge 7 de febrer vora 60.000 persones visitaren el port de València per veure-hi la inauguració oficial de la competició de la 33na Copa de l'Amèrica.

Ara bé, però cada vegada més els especialistes del sector turístic posen en dubte la rendibilitat d'aquests actes pensats com a façanes de pedra cartó. Si bé és veritat que com a conseqüència de la 32na edició el nombre de visitants va créixer un 8,1% i el nombre de pernoctacions un 15,2%, dos anys després, el 2009 el nombre de visitants va baixar un 7% , i el de pernoctacions un 6%. Pel que respecta a enguany, el mateix portaveu de la Federació Valenciana d'Hostaleria deia l'altre dia que “en xifres absolutes l'impacte econòmic sobre el sector va a ser molt reduït, … la Copa de l'Amèrica està passant desapercebuda”. I és que els experts del sector troben a faltar un pla seriós per a l'endemà de l'esdeveniment. El vicepresident d'Exceltur manifestava, referint-se a València, que efectivament “un poble gran s'ha convertit en una gran ciutat”. Que defensa aquesta mena d'esdeveniments però “les grans ciutats necessiten mantenir l'objecte del desig, i que a la fi el que et permet mantenir-te no són quatre llocs icònics, sinó oferir vivències”. En la mateixa línia el sociòleg José Miguel Iribas afirmava que “el turisme no és espai, sinó temps: oferir al visitant alguna cosa a fer pel matí, per la vesprada i a la nit” i es pregunta si València té aquesta oferta.

Tot i així, l'alcaldessa de València Rita Barberà està molt contenta d'aquesta mena d'esdeveniments. Deia que “ser el centre d'atenció mundial no té preu”. Segurament d'alguna manera té raó, però el que no ens diu, doncs no s'ha fet cap avaluació dels resultats d'aquestes iniciatives, (digueu-li encontre de les famílies cristianes i visita del Papa, per posar un exemple) és quants diners ens costarà als valencians i valencianes que la ciutat de València siga durant uns dies el centre d'atenció del món de la vela.

Rita Barberà, en lloc d'organitzar esdeveniments que acaben sent de pedra cartró, el que hauria de preocupar-se és de convertir la ciutat de Valencià en la veritable capital del País Valencià, en un referent, en “un objecte del desig” però per als valencians i valencianes. Una ciutat acollidora, que no done l'esquena a les comarques, a la seua llengua pròpia, una ciutat on puguen conviure la tradició i la modernitat. Una ciutat que no oculte el passat històric i que amb orgull el projecte a les persones que vénen a visitar-nos. Però tot això l'alcaldessa no ho farà. I no ho farà perquè al PP el que li interessen són els vots per continuar governant, uns vots de cartró pedra.

Els esdeveniment on tot és façana, els que tenen com a objectiu emmirallar, però quan escarbes una mica no hi trobes res sòlid, són efímers. De tota manera, i com diu un amic meu, segurament el tarannà d'una gran majoria dels veïns del cap-i-casal, mamat i alimentat al voltant del Casals, és el de transformar-ho tot en una gran falla, espectacular, això sí, però fum de canyot.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat
Enviat el 9 de febrer del 2010