No deixa de fer-nos pensar el fet que els tretze independentistes detinguts a Gandia el passat 29 de juliol, hagen siguts citats a declarar el dia 28 de desembre, el dia dels innocents, i la forma de fer-ho, també.

Les declaracions s’han hagut de fer d’una en una, tant els i les independentistes que havien de declarar com la gent que els acompanyava hem hagut d’esperar al carrer, en voler entrar, la Guardia Civil ens ha comunicat en un espanyol correctíssim que el jutge ho havia ordenat, i a les 12, n’havien passat quatre; si al senyor Fernando Giner li hagueren fet això, ben segur que hauria protagonitzat una “enèrgica protesta”. Tanmateix, cinc activistes del feixisme local han desplegat una bandera franquista i dues “blaveres” des de dalt d’un terrat i sembla que no ha hagut cap detenció.

Aquest procés polític contra l’independentisme és una agressió a les llibertats més elementals i contrasta amb la màniga ampla que gaudeix el feixisme, i això que, segons molts partits que s’omplen la boca amb la paraula democràcia, vivim en un Estat de dret. Si que en som d’innocents!, més aviat babaus i en primer lloc, per atenir-nos a un estat que no és el nostre i a un dret que està tort.

Aquestes detencions i el procés judicial en curs, sumades a totes les agressions anteriors, ens haurien de fer reflexionar sobre la legitimació d’unes lleis espanyoles, a les quals estem sotmesos des que vam perdre una guerra fa 300 anys, sustentades sobre l’ocupació i repressió de tot un Poble, els Països Catalans. Si no ho voleu, no direm que hi ha un procés de continuïtat lineal, però sí històrica. A nosaltres mai no se’ns ha preguntat sobre el nostre desig de ser espanyols i espanyoles i el nostre propi estat i el nostre propi dret van ser suprimits “por justo derecho de conquista”.

Patim el dret dels vencedors, la gent d’ací és detinguda per defensar la seua llengua i per defensar qualsevol dret que siga seu; com sabem, el Decret de Nova Planta encara no ha estat derogat i nosaltres som molt innocents si pensem que podem defensar alguna cosa nostra amb una llei estrangera. L’única alternativa, quan els drets individuals i col·lectius d’un Poble són ignorats, és exercir un altre dret, el d’Autodeterminació.

almassera@almassera.org

Països Catalans, 28 de desembre de 2005