Arreu de les comarques valencianes, i al llarg de tot l'any 2007, un seguit d'activitats de tot tipus han vingut a recordar que ara fa 300 anys els valencians, i la resta de territoris dels Països Catalans, vam deixar de tindre un estat propi i van encetar un procés d'espanyolització que encara dura. Conferències, taules redones, presentacions de llibres i altres tipus de manifestacions culturals i lúdiques han estat organitzades per la societat civil per recordar, amb un mínim de dignitat, que malgrat aquests tres segles de pèrdua de les nostres arrels i de la pròpia identitat, encara hi ha molts valencians i valencianes que ens neguem a ser engolits i assimilats per un estat que abolí els nostres Furs i institucions de govern, ens amagà la història i perseguí la llengua.

Com era de suposar, el Govern valencià governat pel PP no ha mogut ni un dit per recordar aquest fet històric tant transcendent per al País Valencià. Ni una declaració institucional, ni un manifest per recordar els milers i milers de valencians que van perdre la vida o els 10.000 que es van haver d'exiliar, res de res. Les nostres institucions han estat mudes, com si no calgués recordar res. I és que durant massa anys els llibres de text no n'han parlat, o millor dit no han volgut que en parlaren. Però, afortunadament, darrerament hi ha historiadors, com ara Josep Lluís Santonja, que han investigat aquest fet històric i que ens ha aportat una informació de primera mà sobre la posició i situació d'Alcoi en la Guerra de Successió. Fins ara teníem algun coneixement sobre els esdeveniments que tingueren lloc a Almansa, Dénia, Alacant, València i poca cosa més. Però molts valencians, i molts alcoians, desconeixíem que Alcoi jugara un paper tant important en aquesta guerra. Una ciutat que apostà per donar suport a l'arxiduc Carles d'Àustria i que, malgrat la desfeta d'Almansa i l'amenaça del borbònic Mahoní que els faria el mateix que als xativins, decidí continuar en el bàndol maulet.

Dijous 9 de gener a la sala de conferències de l'AAVV de la Zona Nord, organitzat per la Comissió 9 d’octubre i amb la presència de representants del PSOE, Bloc i Entesa ( i cap del PP) a més d'un se'ns posà els pèls de punta quan Santonja ens contà quin fou el memorial de greuges que Alcoi suplicà a Felip V, tot i recordant-nos que eixe mateix dia, però 300 anys abans, els nostres avantpassats alcoians , i després de ser bombardejats i assetjats p, hagueren de rendir-se a les tropes botifleres.

I és que la història, com sempre, la fan els guanyadors i és radicalment injusta amb els perdedors. Però, malgrat les posicions actuals de cadascú, aquells alcoians i alcoianes que l'any 1708 defensaren la ciutat i perderen la vida o s'exiliaren estaven defensant Alcoi i una causa justa. Per això, i al meu parer, l'ajuntament d'Alcoi, i al capdavant el seu alcalde Jorge Sedano, haurien d'haver recordat i honorat, encara que hagué sigut amb un senzill acte institucional, aquells alcoians i alcoianes que defensaren amb dignitat la nostra ciutat. Al capdavall el suport dels maulets a Carles d'Àustria no va ser gratuït, sinó perquè aquest es va comprometre a respectar els nostres Furs, les nostres institucions de govern i la nostra llengua, així com l'abolició d'alguns dels impostos que pagava el poble. Aquells alcoians no anaven errats, doncs fixem-se que només fa uns vint-i-cinc anys que hem recuperat allò que ells van defensar, amb la seua vida, ara fa tres segles.

Alcoi, 11 de gener del 2008

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi -L'Alcoià- 24 de gener del 2008