|
|
La democràcia, baix el meu pareixer una dictadura democràtica, la gran abanderada de la corrupció, la falsetat i l’ hipocresia, on els politics decideixen el destí de les nostres vides en menys d’un minut, on ens claven en guerres sense nosaltres voler, fan i desfan sense pensar en les conseqüències, i l’únic que saben fer be, es plenar les seues butxaques, a canvi de donar un mal servei al poble, que esta igual o pitjor que amb una dictadura.
Les forcés de l’orde son repressives i continuen boicotejant els moviments llibertaris al més pur estil dictatorial, la violència per part d’ells no falta mai. Intenten criminalitzar qualsevol moviment antifeixista, i els mitjans de comunicació els afavoreixen en aquest sentit donant-los mala fama.
Hi han partits que es denominen d’esquerres, però al fi i al cap, son igual de capitalistes que un partit de dretes.
Tot el que es clava en democràcia intenta canviar les coses, però acaba podrint-se dins d’un sistema que també esta podrit. Diuen que anar a votar serveix d’algo, però per a mi és contribuir a que continuen prenent-nos el pel, i que un que no va a votar no fa res, però si tots ens possarem d’acord i no anara ningú a votar, segurament les coses canviarien, i podrien eradicar el que realment fa mal al poble, la corrupció democràtica.
La democràcia estava mal feta desde el seu primer moment, quan els grecs la van inventar, sols podien anar a votar la gent de classe alta, la classe obrera junt a les dones, no tenien dret a vot, ja que depenent de qui guanyarà es beneficiaria un ric o altre, deixant exclosa a la classe treballadora, per a que decidirà el seu destí. Actualment es igual, quan canvia el govern d’un partit a l’altre, al únic que sempre beneficia, es a la gent amb diners, que es la que realment finança tota la farsa democràtica i es la que realment elegeix el destí de les nostres vides. La nostra veu es perd, cada vegada que un polític decideix alguna cosa en nom nostre sense dret. No ens mereixem que les nostres vides estiguen lligades a les decisions d’un govern que esta podrit i que es mou per interessos.
El que més gracia em fa és que sempre estàn empenyats en que confiem en ells, doncs jo no tinc que contribuir en el seu engany, jo no tinc que donar-los peu a continuen prenent-me el pel i, no vaig a quedar-me parat cada vegada que un polític boicoteja la lliure autodeterminació d’una persona i decideix el futur de tot un poble...
El conformisme esta lligat a tot el que vivim, a tot el que continua lligat a les nostres vides, a la gran lacra que es el sistema aquest en el que vivim.
La gent simplement es conforma, es llimita a anar a votar donant suport, inconscientment, a un sistema que està més que podrit. Es senten obligats a votar per si canvien les coses però, per sort o per desgracia, no canvien i el poble sempre és l’afectat.
Tots sabem que els politics sempre acaben enriquint-se acosta nostra però la majoria van a votar-los, donant-los la raò. Però estic segur que hi ha alguna manera de moures, de canviar les coses.
Pense que el principal problema de tots aquests fets en la nostra societat és que no estem units, ens separen unes absurdes diferencies, i tot i saber que tenim el vertader poder i que som la veu del poble, si no cridem tots alhora que les coses no estan bé mai ningú no ens sentira. L’ unitat fa la força i si ens unirem podríem crear un sistema equiparatiu, on no existiren les classes socials, on tots fórem iguals, ningú estaria per damunt de ningú. El conformisme ens posa el fre per a totes estes coses, es diu que tenim que anar a votar, que tenim que canviar les coses democràticament, acceptant tota la corrupció que comporta fer-ho d’eixa manera.
La tolerància ens ha portat a este punt, on ja no hi ha volta arrere, i simplement tenim que continuar avant, sense poder fer res mes que acceptar el que vivim, els vam donar el dit i ens han agafat tot el braç.
L’esquerra i la dreta
Pensar que en un temps ja passat les conviccions movien muntanyes i la gent moria per unes idees i estaven dispostos a canviar el mon i realment es creien capaços de fer-ho, però a dia de avui, les coses han canviat molt. Tot pel que van lluitar els nostres avis, esta en la basura junt a eixes idees i eixes conviccions. Van morir per unes idees i la gent que actualment les manifesta les tira per terra i escopinya damunt d’elles.
Els colors ja no existeixen, ara sols existeix el govern i l’oposició, dona igual quin partit siga el qui mane i quin siga l’oposició, tot es el mateix. L’esquerra va morir el mateix dia que es va crear la democràcia, van vendre els seus ideals, i es van transformar amb el que son avui. Partits que han deixat de costat la política social i han oblidat el suport que els van donar la classe obrera, com els sindicats que estan comprats de ja fa temps i bé que saben obrir els braços a les subvencions del govern i que desprès tornen pactant amb empresaris i portant a terme injustos tractes, on sempre el treballador ix perdent. La classe obrera esta confosa per culpa d’eixos partits autodenominats d’esquerra i com no podien confiar amb ells van recórrer al que era l’oposició, la dreta. La dreta els va donar la seguretat econòmica, el capitalisme va entrar colpejant fort, per culpa dels partits d’esquerra, que van oblidar la seua política social, i van forçar a eixa gent a votar al únic partit que no coneixien, ja que, sols volien tirar fora als que els havien promès “el oro i el moro” i desprès els van donar mala gestió i corrupció.
Els principals culpables de que actualment no hi hagen partits d’esquerra, son els mateixos partits, ja que la política social l’han canviat per política capitalista. L’esquerra i la dreta s’han transformat en el mateix i ja sabeu a qui podeu tirar-li la culpa.
Em molesta que em diguen que si no vaig a votar, no tinc dreta a queixar-me, ja que visc ací, pague el meus impostos ací, i damunt sense anar a votar decideixen igual el destí de la meua vida, encara i tot em diuen que no puc queixar-me? Ho sent però pense fer-ho i les meues raons tinc.
Pense que sabent tot el que sabem, el que els politics fan i desfan, sabent que el sistema que aguanta els pilars de les nostres vides, està pudent i que la gent que pertany a ell també, com pot ser que encara continuem anant a votar?
Jaume Ivars Ibañez (enjaumeivars@gmail.com)
http://www.myspace.com/JAUMEMON
Enviat el 30 de juliol del 2009
|
Escrits enviats per Jaume Ivars Ibañez
|
|
|
