A Euskadi hi ha un conflicte, peró més que un conflicte hi ha un greu problema; el problema és ben senzill: no els deixen ser lliures, o siga, n'hi ha una nació sense sobirania que no pot dur el timó del seu viatge, i hi ha una altra que se n'ha profita; aquesta última fa l'us d'açò fins les últimes conseqüències: tancant diaris, il.legalitzant partits polítics, etc.

La hipocresia dels polítics de Madrid amb tots els presidents que ha tingut l'estat abans i després de la guerra civil és patètic, vergonyós, d'una inutilitat aclaparant; fan girar l'hegemonia de l'estat, les preocupacions dels ciutadans, que la gent pose el seu focus d'atenció cap el "problema Basc", que els diaris televisions i ràdios només parlen d'això com si no hagués un altre problema. El problema té per si mateix una solució senzilla: donar-los la llibertat, i s'ha acabat el suposat problema.

Com que precisament els que jutgen als Bascos, són els mateixos que van jutjar l'organització terrorista dels G.A.L, relacionant-los i culpant-los amb sentència i proves contra el P.S.O.E..., per què no s'ha il.legalitzat el P.S.O.E i els mitjans de comunicació afins: El País, Canal +, etc.? I pel que fa als del P.P., ni parlar-ne: Fraga és un dels peixos grossos i va ser Ministre en temps de la dictadura, i aquesta gent, per què no la il.legalitzem?

En definitiva, després de la dictadura, l'escombrar davall de la catifa està sortint-nos ben car...

Cap estat, persona o organització... té el dret a deixar sense la llibertat a cap poble que vulga democràticament la llibertat. Si no és així, és pur i dur feixisme: tots els pobles tenen el dret a l'autodeterminació, ¡¡¡TOTS!!!

Josep Tadeu Berenguer i Verdú
jtberenguer@hotmail.com

16 de juny del 2003