Articles interessants: Abelles Obreres

Reflexione cada dia que passa i me n’adone, de que tot el temps perdut, no tornarà i que vida, sols hi ha una i, m’alegre pels que creuen que hi ha vida desprès de la mort, jo soc molt més pessimista i crec que quan ens n'anem d’ací ja no hi ha res més, acabes en un forat i ja està! I el ràpid que tot passa i cada dia és el mateix, treballar, treballar i dormir i el dia següent es repeteix la mateixa jugada. La rutina, ens posa uns grillets que arrosseguem de per vida, i l'únic que esperem, es arribar a jubilar-nos, si la vida ens dona el permís i no morim abans dels 65 anys. La veritat, tot es prou trist. Per exemple, l'abella obrera, la seua vida es bassa en treballar i treballar, fins que mor, i nosaltres fem el mateix. Comprenc que hi ha gent que es sent realitzada amb el seu treball i els agrada treballar, però quan van a treballar no se n’adonen que deixen 8 hores, o més, de la seua vida a algú que no les mereix, però necessitem treballar per poder viure o alimentar una família.

Les nostres vides son insignificants per als empresaris i, que una persona que tinga mans i vulga treballar, dona igual el que pense o senta, i si ho fa, i intervén amb la seua feina, acabarà acomiadat. Tot acaba en el mateix lloc, som formiguetes, som part del sistema, som el que fa moure l'engranatge, que gira i gira i mai pararà de girar fins que nosaltres no ens alcem dels sofàs en que estem seguts i, que estem seguts en ells, perquè estem cansats per culpa de la feina. Esperarem que algú o faça per nosaltres, que algú es canse de la seua vida i vulga alçar-se d’eixe sofà, i dir, JA HI HA PROU! A l'igual que eixa persona, es cansa de viure esclavitzat, i no consent que el manipulen i el facen malviure per culpa d’uns empresaris sense cor que sols pensen en els diners. En aquestos casos podem passar-ho a un sistema repressiu, com una dictadura, una monarquia o una democràcia injusta, i sempre ha hagut gent que s’ha cansat de viure mal i ha optat per moures del sofà. S’han movilitzat, han lluitat, i fins i tot han mort per una causa. Nosaltres normalment, no tenim cap causa, i sols ens limitem a viure però, eixa gent que va lluitar, tenia una causa i va morir per ella, va conseguir que el poble realment tinguera veu i que fora escoltat però, de tota manera, hem acabat al mateix lloc, els esforços d’un poble acaben sempre igual, i el poder es molt suculent i sempre hi han rics i pobres, i el pitjor de tot és que sempre hi hauran, i els propòsits del poble sempre acabaràn al mateix lloc, a la paperera.

Ha arribat el moment de plantejar-nos la nostra vida i tornar a començar de nou. El temps que has perdut és com si el tornares a recuperar i tot el que vius i viuràs comences a apreciar-ho més i valores el simple fet d’estar viu. Estar viu és la millor alegria que pots tindré quan t'alces de dormir, estar viu és suficient per dur endavant tots els projectes que tens i que has tingut por de fer-los, i la vergonya, els remordiments de conciència, el passat o el futur, no han d’impedir que dugues endavant el que vulgues fer. Donar-li sentit a la nostra vida i no formar part d’eixe eixam, que ens te atrapats de per vida, pensar per tu mateix, no ser influït, sols tu i només tu eres el que decideixes el teu camí, i si algú t'impedix que continues avant, fes-lo fora de la teua vida i continua avant. L'obstacle en el teu camí, ja pot ser una persona, o simplement alguna cosa material, i que pots fer fora sempre que estigues concienciat, que eres algú important, eres TU i tu eres l'únic que pot ajudar-te a seguir eixe camí, que és la vida.

Moments que penses, i et planteges tantes coses, i recordes coses que has fet mal, però tranquil, segur que en faràs mes, pel simple fet que errar és de savis, i tenim la virtut de poder alçar-nos cada vegada que caem, i si tornes a caure, tornat a alçar, pots caure totes les vegades que vulgues. Hi ha que pensar, sempre en positiu, aixo m'ho a ensenyat una amiga i té molta raó, l'actitud possitiva és la millor, i sempre deus de veure el got mig ple, en volta que mig buit. Això et donarà forces per viure i continuar lluitant d’altra manera, l’actitud possitiva , és la millor medicina.

L’actitud possitiva és la que et fa guanyar guerres interiors, que son les que primer deus superar i desprès podràs enfrentar-te amb les de fora, amb el dia a dia. Parle des de l'experiència i sé que cadascú és més fort o més dèbil de ment, i oblida l'actitud de persona dura, perquè reprimir-se no és bó, i tapar els forats tampoc, al final tots passen factura. La vida no és fàcil, ningú a dit que ho fora, però si que podem portar-la fàcilment, no hi ha res difícil si teu proposes. Si voleu enfrentar-se amb les guerres exteriors, que passem dia a dia, i lliurar-nos d’eixos grillets que ens tenen reprimits, primer deuríem de mentalitzar-nos i tindré una salut mental bona, perquè tots tenim coses dins nostre que no ens deixen dormir i records que continuen colpejant dia darrere dia, però fes-los fora, no els dones lloc en la teua vida.

Els dimonis interiors, és hora de fer-los fora i seguir avant. Primer, haurem de curar-nos per dins i, desprès serà l'hora de lluitar, lluitar pels nostres interessos i per un poble concienciat i fort de ment, que no es deixa manipular fàcilment, un poble culte i que deixa de ser apolític, per intentar deixar una herència als nostres fills on realment puguen apreciar el que és la llibertat i sentir la pau interior. Que sapiguen que abans d’ells, hi havia gent que lluitava per a que ells estiguen com estan, i els donà forces a ells per seguir lluitant, lluitant encara que siga per llevar-se els seus dimonis interiors i ser animes lliures o be per lluitar contra el sistema que continua colpejant dia a dia i ens fa caure amb un estat mental pèssim. La força que em dona, saber que algu que encara que no siga de la meua mateixa sang, herede l’actitud i l’esperança d'algún dia arribar a ser lliure de veritat, aixó és suficient per a mi i pense que li dona sentit a la meua vida.

Les persones morim, però les paraules i les accións, perduren per sempre. Una frase feta, que vindría be per esta ocasió, sería, GUANYA PRIMER, LLUITA DESPRÉS I VICTORIA, tin l’actitud positiva i segur que guanyes abans de començar.

Jaume Ivars Ibañez (enjaumeivars@gmail.com)
http://www.myspace.com/JAUMEMON
Enviat el 30 de juliol del 2009