Pertanyent a Espanya tenim uns trens antiquats -RENFE, sobretot (empresa espanyola; els Ferrocarrils Catalans són molt més competents)- amb poca freqüència, i encara pitjor, amb retards i avaries constants. El govern espanyol d'ara (del pSSoe) ens n'ha demanat perdó, però us penseu que ens ho arreglaran? No, i destinen gairebé tots els diners per a trens al TGV (connectat només amb Madrid, no pas amb Europa) i no als de rodalia, que són els que calen més. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, és impossible que vagi pitjor i ni tan sols igual, anirà millor. I l'alternativa, les carreteres: o són dolentes o són autopistes de peatge (amb peatges mantinguts per empreses espanyoles o col·laboracionistes, com ara "la Caixa"). I el metro: en una Catalunya independent no passarà que hi hagi tants morts per culpa de les infraestructures velles com a València. Ni que es facin tantes autopistes innecessàries que devastin el paisatge com a les Illes.
Espanya ens espolia uns 50 milions d'€ cada dia a tots els ciutadans de Catalunya/Països Catalans; llegiu el llibre L'espoli fiscal, de Ramon Tremosa i Jordi Pons, d'Eds. 3 i 4. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, anirà millor. I amb aquests diners millorarem els trens, les carreteres, els hospitals -i per això van venir molts immigrants andalusos, etc., no pas per gastar-se tots els diners en cases i carreteres cares i dolentes-.
Espanya ens encoloma immigrants en excés i els utilitza com a colonitzadors -no heu vist mai algun immigrant subsaharià amb una samarreta de la selecció espanyola? Que us penseu que ja la duen des d'Àfrica? No, probablement és la Creu Roja (una entitat fatxa) que els dóna a Andalusia o a Canàries-. En una Catalunya independent anirà igual o pitjor? No, anirà millor. D'una vegada els magribins, hispanoamericans, subsaharians, etc., estaran regulats i parlaran en català (i sense aprendre el castellà i tot).
El català es normalitzarà, tot i que hagi de seguir convivint amb el castellà, però no pas com ara, amb el català marginat, sinó com a llengua principal. Els pessimistes empipadors sempre ho repliquen amb excepcions, com ara l'irlandès -Irlanda en el moment de la independència va triar l'anglès d'idioma oficial (però ara vol reforçar l'irlandès d'una vegada)-, l'ucraïnès (Ucraïna és independent a mitges, perquè Rússia hi té molta influència i la colla) o el català a Andorra (també independent a mitges, collada per França i Espanya; i sense exèrcit). Aquests pessimistes no es recorden del polonès -normalitzat a principis del segle XX, un cop Polònia es va reunificar (estava repartida entre Alemanya i Rússia) i independitzar-, de l'hebreu -un cas de resurrecció lingüística, després de segles sobrevivint només a les sinagogues (un cop Israel va esdevenir estat després de la 2a Guerra Mundial i l'holocaust per part dels nazis)-, del noruec -havent-se independitzat Noruega de Suècia a principis del segle XX-, de l'islandès -quan Islàndia es va independitzar de Dinamarca durant la 2a Guerra Mundial-, del finès -després que Finlàndia s'independitzés de Rússia a principis del segle XX i un altre cop després de la 2a Guerra Mundial-, del Txec -quan es va formar Txecoslovàquia, desmembrant-se l'Imperi austrohongarès, després de la 1a Guerra Mundial-, de l'hongarès -la mateixa època que el txec- o l'eslovè -havent-se independitzat Eslovènia de Iugoslàvia a finals del segle XX- [extret del llibre Normalitat lingüística i llibertat nacional, de Bernat Joan Marí, d'Eds . 3 i 4]. No vulgueu esperar que hi hagi una guerra o que ens hagin colonitzat del tot.
Uns altres pessimistes (o els mateixos) s'entesten que Espanya (i França i Itàlia) no ens concedirà la independència. I quan es pensen que ens la concedirà, d'aquí a 600 anys? No mai, i si no ens acaben de destruir és perquè ens volen robar els diners.
Si algú encara creu que la independència és una utopia, és que no la vol. La utopia és seguir pertanyent a Espanya i tenir prou qualitat de vida i llibertat.
Heus aquí només unes quantes organitzacions independentistes:
-Free Catalonia (
www.freecatalonia.com).
------
La unió fa la força.
Les grans empreses es fan no amb la força, sinó perseverant.
------
Jordi Borràs Alabern (catalunya.jba@clients.clickart.cat)
Manresa, Bages, Barcelona, Catalunya, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó i l'Alguer
Enviat el 16 de març del 2007