De mica en mica el projecte que s´engegà ja fa uns quants anys sobre les Comaques Centrals Valencianes va sent una realitat. Allò que en un primer moment fou una idea d´un petit grup de persones , donà pas a la Xarxa de Ciutats de CCV i després acabà per il.lusionar a un bon grapat d´intel.lectuals, empresaris, polítics i altres sector de la societat que van veure amb bons ulls la creació del Concorsi de les CCV.

Aquesta incipient idea ha anant madurant al llarg del temps , enriquint-se amb diverses aportacions i allò més importartant, que comença a formar part de la realitat econòmica, industrial i cultural de les nostres comarques.

Aquells que la criticaven tot i argumentant que allò que es pretenia era crear una quarta província no tenen ja arguments, doncs s´ha demostrat que aquest no ha estat mai el seu objectiu, més aviat el contrari. La divisió artificial de les Províncies és, i continua sent-ho, l´origen de la desmembració cultural, lingüística, territorial i nacional del País Valencià. Si alguna cosa ha estat sempre palesa en el projecte de les CCV és que ha tingut com a principal objectiu unir pobles entre sí, estructurar el territori, fomentar relacions comercials, culturals, polítiques i de tot tipus en un territori que com diu Vicent Moreno, ex-president de la Xarxa de Ciutats de les CCV, ( Entrevista Suplements Setmanal núm 5, 17-01-2000) "es configura perquè hi ha un espai sociològic i socioeconòmic, que té paràmetres bastant equiparables. La llengua és un vehicle d´unió d´aquestes comarques, igual que la cultura i la història".

Per contra, la divisió en províncies del nostre territori tenia, i té com a finalitat justetament tot el contrari del que pretenen les CCV, açò és, potenciar l´enfrontament entre valencians, esborrar els sentiments nacionals propis i de pertinença a un país i difuminar-nos en la xarxa de províncies de l´estat, amb una idea uniformitzadora, rància i centralista, sense voler acceptar la seua plunacionalitat política, lingüística i cultural.

Personalment seguesc amb gran interés les activitats que es porten a cap al voltant d´aquesta idea, m´interessa i pense que és força engrescadora. Seguesc setmanalment el Suplement que es publica al Levante E.M.T i a l´ Información. És una publicació que, malgrat les seues limitacions, és un bon mitjà per fer arribar a tots els valencians i valencianes aquest projecte. Les entrevistes, articles i informes que s´aporten són un referent per a la reflexió, uns bons instruments per anar donant-li entitat, una font de coneixement per anar cercar camins que ens apropen més.

Desconec quins han estat els criteris que s´han fet servir a l´hora de decidir l´àmbit d´actuació de les CCV. Pel que s´hi veu a la publicació, les comarques que formen part són La Canal de Navarrés, La Costera, La Safor, La Marina Alta, El Comtat i part de l´Alcoià. Aquesta darrera comarca no està completa, doncs pobles com Biar, Beneixama, El Camp de Mirra i la Canyada de Biar, és a dir allò que en diem la Vall de Biar, no hi són. Als primer suplements vaig pensar que tot seria qüestió d´una errada, ja que no té sentit trencar una comarca i deixar a banda tota una vall, però després em vaig adonar que aquests pobles havien estat bandejats del projecte de CCV. Estic segur que a altres persones els passà el mateix que a mi, i que més o menys tots hi pensàrem el mateix: Ja hi som!!

He anat llegint al llarg d´aquests primers deu suplements alguns articles i informes que, malgrat ser de diversos autors i temes diferents, tenien un mateix objectiu, donar a coneixer que aquestes comarques, ques aquets pobles de les CCV tenen moltes coses en comu, la industria, l´economia, la llengua, la cultura,la manca d´unes bones comunicacions, etc.

Així, Ignasi Mora en un interessant article ( Suplement núm 7 de 31-01-2000), com els que ell ens acostuma a presentar, ens fa una aferrissada defensa del nostre oli d´oliva i ens diu que "en les CCV, destaquen com a més productores d´oli la Canal de Navarrés, la Vall d´Albaida i el Comtat, si bé en les altres també se´n fa".

Efectivament, és el cas de l´Alcoià.La Foia de Castalla, a més de ser industrial també té una important producció d´oli i pel que fa a la Vall de Biar hem de dir que el seu producte agrícola per exel.lència és l´oliva i que a més cal dir que el seu oli és embassat i comercialitzat a Muro d´Alcoi.

Aquests pobles de la Vall de Biar, des de sempre han tingut i continuen tenint unes fortes relacions comercials, industrials i de tot tipus amb la resta de pobles de l´Alcoià. En aquest sentit en l´Informe que s´hi presenta al Setmanal núm 8 de 7-02-2000, s´apunta que " és a Alcoi i a Ibi on es localitzen els sectors industrial més important del tèxtil i del joguet". Però cal afegir que a Biar hi ha una important indústria joguetera molt relacionada amb la de la Foia de Castalla. Per altra banda les petites indústries tèxtils de caire familiars de Beneixama, el Camp de Mirra i La Canyada de Biar han tingut i continuen estretament relacionades amb les de Banyeres de Mariola i Alcoi.

A nivell de comunicacions el Consorci de les CCV reivindica la recuperació d´una bona xarxa de línees fèrries desaparegudes.Així a l´informe del Setmanal núm 4 de 10-01-2000, es diu que "Les CCV han disfrutat al llarg de la seua història recent de vàries línes fèrries que comunicaren les seues ciutats i pobles i permeteren el progrés i la interrelació des seus habitants", "...Les línees Gandia-Alcoi, Dénia-Carcaixent i Alcoi-Villena, per posar tres exemples, vàren constituir eixos de progrés econòmic i interrelacions socials.."

Doncs bé, també aquesta vall hi tingué el seu ferrocarril que ens permeté la comunicació amb Alcoi i Ontinyent i que caldria incloure també en aquestes reivindicacions que ha fet el Consorci.

En quant als motius històrics, lingüístics i culturals són evidents.Joan F.Peris ens escriu un sucós article en el Setmanal núm 10 de 21-02-2000, que el titula Dellà lo riu Xúquer.Caldrà tornar a recordar que històricament la ja coneguda línea Biar-Busot vingué a delimitar, pel Tractat d´Almirra ( pacte signat en 1244 per Jaume I i l´Infant Alfonso de Castella al poble de Camp de Mirra) la primera frontera entre València i Castella, i que fins ací arribava el territori valencià dellà lo riu Xúquer. Però encara en diré més, no cal més que pegar-li una llegida al llibre de Rafael Ninyoles, Informe Sociològic de les CCV, per concloure que a tots els nivells els pobles de la Vall de Biar per la seua història, cultura, llengua i economia estan plenament identificats amb la resta de pobles de les CCV.

La lluita d´aquesta vall per no quedar-se fora de l´eix Ontinyent-Alcoi-Ibi ve ja de lluny. A l´any 1986, quan es rumorejà que la Generalitat Valenciana anava a posar en marxa una llei de Comarcalització, i que tenien la intenció d´incloure la Vall de Biar en la comarca de l´Alt Vinalopó, diferents associacions culturals i cíviques de l´Alcoià i el Comtat portàrem a cap una campanya sota l´eslògan de "No trenquem la comarca". A més de movilitzar a una gran part de la població, s´aconseguí el suport d´un bon grapat d´entitat com la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de València, l´Institut de Filologia Valenciana, el Departament de Filologia Catalana de la Universitat d´Alacant, l´Obra Cultural Balear, Acció Cultural del País Valencià, el Centre Excurdionista d´Alcoi...etc.

Deixar els pobles de la Vall de Biar fora del projecte de CCV suposaria definitivament abocar-los a les contradiccions, artificialitat i pèrdua d´identitat que significa estar en la comarca de l´Alt Vinalopó; hipotecar el seu futur. Aquesta comarca cobeja des de fa temps aquesta Vall i, a nivell polític, econòmic i cultural ha posat els fonaments, amb molt de sigil, per aconseguir-la.

Alcoi-L´Alcoià- 25 de febrer de 2000
Vicent Luna i Sirera (vluna@mesvilaweb.cat)