En el seu magnífic retrat de Mañé i Flaquer, Maragall cita les paraules del periodista: "No somos catalanes porque hablamos catalán, sino que hablamos catalán porque somos catalanes."

Maragall diu que és una gran endevinació. Només? A mi i a molta gent ens sembla que no és cap endevinació, sinó una veritat provinent de l'observació més real i absoluta.

Això ho va escriure Josep Pla.

Texto de Joan Manuel Serrat para una edición mexicana del disco:
"Se titula así, SERRAT/4 porque aunque fue el primero de mis discos en catalán que apareció en México, era ya el cuarto L.P. que grababa en mi idioma paterno.

Apareció si mal no recuerdo, en la primavera de 1970. Para mí se trata de un trabajo que ofrece una visión doblemente intimista de mis más inmediatos alrededores.

De una parte por lo que cuenta, y de otra porque, aparte de las temáticas, está escrito y contado en catalán, en aquel catalán perseguido por el franquismo, en aquel idioma que aprendimos en la casa y en la calle, porque aunque la dictadura prohibió su enseñanza en las escuelas no hubo manera de borrarlo del corazón, ni de la vida cotidiana de un pueblo."

Jo, el que volia, era escriure del CATALUNYA-BRASIL, de l'1-3 que ens van cardar i dels 96.649 espectadors que van veure bon futbol i van fer onejar les senyeres.

No teníem ni en Xavi, ni en Puyol, ni en Capdevila, ni Luque, ni Gabri, ni Guardiola ni el Lluís Carreras.

Però en canvi quasi 100.000 persones vàrem disfrutar en directe, i molts de milions van mig comprendre el que representa Catalunya, el que són uns Castells i com es balla una Sardana.



No tot són toros i flamenc ni romeries del Rosio.

Els nois s'hi van deixar la pell, i encara que decebuts, no van poder guanyar un tetracampió mundial. Llàstima!!!

Per rematar el tema; Festa Major i Reivindicació.

Per altra banda, no cal que visiteu  http://www.revista-digame/com  perquè no podreu. Us donarà un error de "no se puede mostrar la página".



El que passa és que en el número 81 de la revista DÍGAME de data 20 de maig de 2002 surt un article que parla de rosses, d'en Javier Arenas alias "Javierito-El niño Arenas-El Señorito-El tigre de Sevilla-etc" i d'un senyor que l'any 2001 va dir que el català MAI havia estat perseguit. Sembla ser que la revista ha estat confiscada.

Però un amic d'un conegut d'un amic d'un conegut meu explica que un tal Cinto Planas Santmartí va publicar un paràgraf al "Diario de Mallorca" el passat dijous 23 de maig de 2002 on s'esmentava que aquest setmanari tenia els dies comptats, i que podria ser que tingues demandes judicials i inclòs criminals.

Per acabar, direm que la selecció de Brasil potser tornarà pel juliol si guanya el Mundial. Ben segur que el camp, sigui quin sigui, es tornarà a omplir de senyeres, de sardanes i de castells, i aquest cop els guanyarem amb el mateix equip que va jugar el passat 18 de maig.

06/06/2002

 Webxafardera.
Jep Asoba