Abans de res, cal definir el terme "nacionalisme". La Reial Acadèmia castellana ens diu el següent:
 1.  Afecció dels naturals d'una llengua a ella i a tot allò que els pertany.
 2.  Doctrina que exalta en tots els ordres la personalitat nacional completa, o allò que reputen com a tal els seus partidaris.
 3.  Aspiració o tendència d'un poble o raça a erigir-se en estat autònom.


En els temps que corren ara sembla que té connotacions negatives aquest vocable. A l'imperi castellà hi ha qui el considera sinònim de terrorista, o d'estrafolari. S'aprofiten de situacions com la del País Basc, i s'intenta inculcar a la seua gent aquesta idea negativa per tal de fer-los anar al seu molí, perquè siguen, en definitiva, antibascs; o el que és la mateixa cosa, a trair els seus arrels. Si més no, és el que hom intueix segons les opinions dels polítics i d'altres interessants que siga així, però diantre!, no és així. Ser nacionalista no comporta "matar". Ni de bon tros! Solament significa que hom estima la terra que el va veure nàixer. Res més! Ens estan venent gat per llebre.

D'altra banda, tothom té dret que se li repecte la seua cultura, la seua llengua, i considere abominable que s'atempte contra els drets dels pobles minoritaris. Amb "pobles minoritaris" em referesc a aquells que són dominats per un altre poble, com, per exemple, el poble català.

Respectar implica que no se'ns prive del nostre dret a estudiar la nostra cultura, en la nostra llengua, del nostre dret que se'ns diga la veritat i no s'intente confondre'ns. Per exemple, el País Valencià és Catalunya, el Rosselló és Catalunya i les Illes Balears és Catalunya. Bé, i els mitjans de comunicació, els llibres de text..., no diuen res d'això: no volen que els catalans ens unim; volen que romanguem separats, per això de "divideix per regnar" o "confon per regnar". Bé, i la televisió valenciana fa ganes de plorar de la impotència que causa veure la gran majoria de la seua programació en castellà i la política castellanista i anticatalanista que porten. És aberrant que algú renegue la seua identitat i traïsca els seus.

Algú ja s'haurà enfilat fins al capdamunt per açò que acabe d'al·ludir, però "senyors!", "senyores!", que els castellans són més nacionalistes que els catalans. Tant de bo el poble català fora tan nacionalista com el castellà!

Alguns de nosaltres ja han perdut la seua identitat, en certa manera, i no s'identifiquen amb tot allò que ens han infós fins a la sacietat de la mare pàtria (o sia, Castella), per la qual cosa anem confosos. Eh! I, bé, això de la mare pàtria no ens convenç massa, però som còmodes o estem cecs i no veiem que, si no posem remei la nostra cultura s'extingueix, encara que parega el contrari. Les coses són així de crues.

Va ser meravellós aprendre la cultura castellana (puix que submergir-se en qualsevol cultura sempre és enriquidor i fascinador per tot el que ens aporta), però va ser denigrant que no m'oferirem l'opció d'haver escollit pel meu compte en quin idioma volia cursar els meus estudis i quina cultura desitjava aprendre. Em van privar del dret de llibertat d'elecció que tot esser humà té per a encaminar sa vida, el seu futur. Caram! No és cosa de per riure!

Tornem al que mencionavem abans de "confondre". A les contrades catalanes de València, la gran majoria afirma que el valencià no és català (per tot allò que els han ficat al cap), però això és com dir que l'andalús no és castellà.

Entre els diversos comentaris que he escoltat de castellans, hi ha aquell que Catalunya no té futur sense Castella, però estic convençut que és més aviat al revés, car als castellans se'ls veuria el llautó sense els catalans, sense els bascs i sense els gallecs. A més, seríem un estat dintre Europa, com ara Alemanya o Itàlia..., i la nostra cultura estaria assegurada i estàlvia.




No pretenc convéncer ningú amb aquest article d'opinió; solament, expressar el meu punt de vista, que pot ser tan vàlid com qualsevol altre.

Ara han creat l'acadèmia de la llengua valenciana, o potser hauríem de parlar de l'acadèmia per a destruir la llengua catalana començant per la variant valenciana. Sincerament, tem aquesta acadèmia innecessària per tot el mal que pot fer a la nostra cultura. Bé, el cavall de batalla ha estat exterminar la llengua catalana, per això de "morta la cuca, mort el verí". Si perdem el nostre idioma, haurem perdut la nostra identitat i haurem estat conquerits.

Veritablement quan una cultura passa a l'oblit, la humanitat es queda sense un dels seus tresors. Una llengua és la forma en què un poble veu el món, percep la realitat. El que fa un idioma es reflectir la realitat i adaptar-se a les necessitats dels seus parlants.

Amb tot, confie que les generacions venidores aconseguesquen unir esforços, unificar tota Catalunya i la independència en pau i sense vessar cap gota de sang. Espere que arribat el moment els opressors ens donen el dret de triar el nostre camí i respecten la voluntat del nostre poble, ja que no són qui per a dir-nos què és millor per a nosaltres i què hem de fer. Ningú no ha de pensar per nosaltres.

Advoque pel respecte mutu i per la tolerància. Advoque perquè cadascú tinga dret a organitzar sa vida a la seua manera. Els pobles han d'encaminar el seu destí i mai no han de ser oprimits.

El tercer punt de la definició de nacionalisme del diccionari de la Reial Acadèmia castellana, hauria de dir: "Dret d'un poble o raça a erigir-se en estat autònom". A més a més, afegiria: "I a ser lliure".

Miquel Molina i Diez
miquel@polseguera.com
Polseguera.com
Octubre del 2001