Els que som optimistes de naiximent, no podem deixar de trobar sempre alguna cosa de positiu en qualsevol situació conflictiva, per lamentable que siga. Ara com ara, aquesta nova polèmica surrealista sobre els autors valencians i els no valencians en el temari de llengua i literatura valenciana no és cap excepció.

No em negareu que la polèmica és surrelista, si ens atenem a les acusacions, declaracions i rèpliques dels polítics. Resulta que el conseller Tarancon diu que en cap moment es censura als autors nascuts fora del País Valencià, i que també es podran estudiar amb normalitat: hem de deduir que aquests autors també fan literatura valenciana? Encara que escriguen en català? Ho té clar això el sr. Conseller? I ja la cosa ratlla la perfecció del surrealisme quan el protaveu del PP a les Corts, l'al·lucinant Alejandro Font de Mora, inquireix als socialistes que a vore què tenen ells contra autors valencians com Joan Fuster, Enric Valor o Vicent Andrés i Estellés. Genial! Anys i anys estigmatitzant els 'catalanistes', i ara el PP es deixarà la pell en defensa seua: defensarà els escriptors valencians però no els difondrà (a la TVV?) Ve a ser com l'ús de la llengua, se l'estimen tant que no la usen per no desgastar-la. És un espectacle que no té preu.

Diuen que la realitat supera la ficció, i aquesta situació actual no l'hauria poguda crear ni el mateix Pere Calders, escriptor de lectura més que recomanada encara que nasquera més amunt del riu Sénia. Hi ha una diferència gran, en realitat: en els contes de Pere Calders podem trobar situacions plenes de surrealisme, però aquesta polèmica és, en definitiva, una mostra més de cinisme.

No em vull estendre més en la descripció de la polèmica: el govern de Zaplana torna a usar la llengua com a arma per a desviar l'atenció d'altres coses, i ho fa perquè la llengua no li importa una merda (amb perdó). Que aquesta mena de polèmiques no afavoreix gens la normalització del valencià? Per a ells millor. Tots sabem que el Partit Popular veu el 'valencià' com una cosa sense la més mínima importància, més aviat com una molèstia perquè sempre hi ha bascosos que ens encabotem a no desaparéixer. I des d'aquest punt de vista, s'apliquen ja fa anys a practicar-li una eutanàsia poc passiva.

Arribats fins ací, algú es preguntarà (espere) on és aquella cosa positiva que apuntava al principi. Doncs que m'agradaria creure que aquesta fantasmada servirà perquè alguns polítics deixen d'estar enlluernats per una llum mítica que ve de Benidorm i comencen a reaccionar d'una vegada. No és possible que després de tant de desficaci lingüístic i de tanta barbaritat idiomàtica, l'oposició valenciana encara es fie de la paraula del president Zaplana. És de suposar que el nostre paisà Joan I. Pla va actuar de bona fe en aquell pacte per la llengua, i en la creació de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, però ja era menester tindre fe per a creure en la voluntat del president. I encara tenim un altre paisà, Pere Mayor, que també anava boig d'alegria per la constitució de l'Acadèmia.

I ara, què? Per si encara quedava algú que pensava que amb aquelles firmes tot aniria calmant-se i es comportarien com a persones civilitzades, s'ha demostrat que no. Els servirà d'escarment als nostres polítics?

Doncs això: i ara, què?

La Vall d'Albaida, setembre de 2001.

Aquest article ha estat publicat originàriament a Vilaweb Ontinyent.

Volem donar les gràcies a l'autor per permetre'ns posar-lo açí. 

Autor:  Josep Albinyana